Totes les disputes de Segona Divisió tenen dificultat però
aquesta vegada el Mallorca tenia
l’obligació de demostrar galons de superioritat. A pràcticament totes les
posicions hi havia més talent local
que visitant però això en futbol no sempre és sinònim de superioritat. Encara
que aquesta vegada des del primer minut la jerarquia
vermella va ser més que evident.
Vicente Moreno va llençar
a Lago Junior més Aridai damunt el
joc exterior per afavorir les pujades de Gámez
i d’un Estupiñán que va signar
un partit bastant interessant. El pla va tenir paciència i maduració per
guanyar. Lago va tenir dificultats amb
el seu lateral però mai va amollar la seva perseverança. Gràcies a això una
jugada seva significà la sentencia en el marcador.
Evitar contraatacs va ser la
feina de Pedraza, que juntament als
centrals, posaren l’equilibri necessari per tombar els tres punts en litigi. La
feina fosca amb futbol té pocs
aplaudiments però sense ells la victòria no hagués estat possible.
Salva Sevilla precisa un capítol apart. La seva vàlua damunt tot allò que fa té un valor
diferencial. Ajuda a mantenir l’equilibri, inicia amb criteri l’elaboració,
busca la passada definitiva i amenaça a la pilota aturada. Sens dubte és el millor futbolista que té el Mallorca.
L’objectiu era arribar als trenta punts abans d’acabar el 2018 i
això s’ha aconseguit. Aquest any ha estat farcit d’estabilitat i bons
resultats. Això ha de servir com a punt de partida cap una ambició que mai s’ha de pedre de vista. Fita a fita s’arriba al
cim i el Mallorca està en disposició de continuar pujant. Ho farà ?
