El Mallorca botà a la gespa de Riazor amb el coneixement dels resultats de la resta de rivals i això és, a vegades, un avantatge i, en altres ocasions, un llast que minva el rendiment. També hi havia la necessitat extrema del Depor i el punt dubitatiu dels vermells lluny de la protecció de Son Moix. Tot un brou que donava a l’encontre un estatus de màxima dificultat. I el futbol aquesta vegada va mostrà, la seva cara agre i de color negre.
El Depor és un equip de transicions i de dificultats als atacs més posicionals. Per això era cabdal minvar la capacitat de contraatac gallega. I Vicente Moreno tornà a confiar amb els seus. Els tres soldats per dintre per a garantir pressió a la zona de mitjos.
Durant la primera part va haver-hi minuts de supervivència a on els tres mig centres varen patir. Pedraza massa prop de centrals i Salva Sevilla amb Dani Rodriguez jugant pràcticament de pivots defensius varen otorgar massa estones de sensació de perill gallec. Però tot es va reconduir a la segona part.
Moreno va moure fitxa i va ficar, amb bon criteri, dos davanters. Aquí guanyà i capgirà la tendència de partit. Els dos centrals varen subjectar la velocitat de Quique i la seva feina va estar a l’alçada de les circumstàncies. Arribaren ocasions de gol però també una sorpresa final que va suposa una derrota que s’haurà de superar. Ara el Mallorca haurà de fer feina psicològica i afrontar el repte sota la protecció de la seva afició. Podrà tancar les eliminatòries ?
