La feina que està fent el Mallorca és inqüestionable i en aquest partit va tornà lluí una tasca grossa i un desgast encomiable. Es tornà a jugar a la protecció dels espais escollits. I a més varen redoblar els esforços al màxim. A més talent del contrari la resposta va ser més ordre, feina i disciplina tàctica.
La quadriga d’esquerrans de la Real Sociedad té un potencial d’amenaça que pot danyar a qualsevol equip de la Primera Divisió. Oyarzabal i Yanuzaj pels cantons i Odeegard i Merino, en diferents funcions, a la medular varen suposar un nivell de dificultat superior.
Vicente Moreno tornà a col.locar els seus garbellets a la zona de mitjos. Convidà al contrari a atacar per desprès sorprendre en capacitat de contraatac. Fins a sis futbolistes es varen juntar a la zona més ample del terreny de joc però curiosament allà no es decidí el resultat final.
Baba tornà a fer de paper secant. La seva aportació fou clau per mantenir un triangle de fortalesa. Ell, i els dos centrals, varen treure molta aigua que va evitar problemes majors.
A la segona part els dos entrenadors es varen moure de forma molt correcta. Vicente Moreno va treure a Trajkovskii desplaçà a Lago i Dani Rodriguez per així refrescar la possibilitat de pressió. Però Alguacil arriscà a guanyador. Portu damunt l’esquena de Lumor i Isak per amenaçar amb les seves conduccions va ser l’aposta guanyadora.
Finalment la definició del partit va arribar gràcies a una jugada de contraatac iniciada pel porter Miquel Àngel Moyà. Velocitat, eficàcia i talent. Res es pot recriminar a l’actitud dels mallorquins que varen fer una feinada que no va tenir la recompensa de punts.
