No puntuar fora de casa obliga a guanyar pràcticament tot allò que es juga a Son Moix i això es un afegitó de pressió damunt el joc del Mallorca. Una altra vegada era jugar sense xarxa i aquesta vegada va sortir creu. Varen ser dues parts molt diferents i amb alternància variada en el joc.
Per aquest difícil compromís Vicente Moreno trià el seu onze omplint, com era previsible, el mig del camp. Baba a l’eix, amb l’ajuda de Salva Sevilla i Febas, intentaren subjectar el control del partit. Però a la primera va ser del tot impossible. Joan Francesc Rubi es va moure amb la seva versatilitat tàctica. Els dos laterals com extrems en fase ofensiva amb Bartra, equilibrant l’eix, i juntant a Fekir i Joaquin per dintre condemnaren la fase defensiva vermella.
A la segona part el Mallorca va millorar molt. De fet, moltíssim. Take, per la dreta, va trobar el calaix de rendiment òptim. Allà es va encetar la bretxa de l’amenaça en atac. A quasi totes les jugades d’atac va comparèixer el jugador japonès. Bon partit, amb bon rendiment defensiu, el col.locà com el millor del partit.
Els mallorquins ho varen intentar de totes les formes possibles. Atacs combinatius i arribades que varen dur al Betis fins al límit però el joc no va venir acompanyat de l’eficàcia necessària. Al final va sortir la derrota i ara arriben dos partits consecutius lluny de Son Moix. Podrà, el Mallorca, rapinyar punts ?
