MÉS AMBICIÓ I MIRAR CAP AMUNT

Mal partit, amb un empat agre, i regust de derrota. Certament era un encontre propici per intentar guanyar lluny de Son Moix. Però això s’havia de fer. El rival ja duia quatre partits consecutius sense la capacitat de marcar gol. Per tant era cabdal assegurar la porteria pròpia i fer créixer l’angoixa del Tenerife. Moltes oportunitats, en forma de regals, per fer-ho i no es va saber concretar. L’equip de Vicente Moreno va jugar en foc fins que es va cremar en forma d’empat. 

L’entrada de partit va ser correcte. Un gol d’Estupiñan va donar avantatge i possibilitat aspra pel rival però els mallorquins varen recular de forma exagerada. Els tres mig centres s´ajuntaren massa amb el centrals i la pressió tan retardada va ser una condemna continuada.

El Mallorca pràcticament no va tenir el control del partit en cap moment i el patiment de joc va ser una evidència. Però Dani Hernández, porter del Tenerife, va estar obstinat en continuar fent obsequis. Aquesta vegada va ser en forma d’un accident que va aprofitar el davanter Budimir.

En dos gols per davant semblava que el partit, amb un joc bastant dolent i només de contenció, podria ser suficient per tombar una victòria de visitant. Tampoc va ser així. Els mallorquins es varen enrocar tant que pràcticament només jugaren la part defensiva del futbol. Això és va convertir en nombroses ocasions pel rival fins que, de forma justa, va rescatar un punt a la part final del partit.

Quan un equip juga tan enrere a les seves posicions i no té massa possibilitat de contraatac és candidat a encaixar gol de qualsevol forma. En definitiva, lluny de Mallorca, es va torna a veure un equip minvat i en cert complexa d’una inferioritat que no és real. Ara vindran dos partits a casa que podrien servir de catapulta a la classificació. Serà així ?

EL MARTELL CASOLÀ

El Mallorca a casa es vesteix d’un color intractable i difícil d’igualar. Era un partit per prendre moltes decisions i Vicente Moreno així ho va fer. La primera directriu va ser col·locar a Pedraza al costat de Salva Sevilla per superar la zona de mitjos del adversari. Sens dubte era la línia més profitosa del Lugo i la batalla davant Carlos Pita i Fernando Seoane va ser guanyada gràcies a la col·laboració d’un Dani Rodríguez sembrat de bon joc. Però ell no va ser l’únic aval vermell.

Budimir va omplir el camp de bones desmarcades i solucions damunt el posseïdor de la pilota. Això ajudà a segellar el futbol d’atac i condicionar la feina a l’eix de la defensa gallega. Una jugada seva de força, audàcia i temporització per assistir a Dani Rodríguez va suposar encetar el marcador.

A la segona part va haver una estona de control fins que Lago Junior va signar una jugada de màxima eficàcia. Va superar l’un contra un amb voracitat i assistí a una rematada perfecta del golejador Dani Rodríguez.

Després va comparèixer a la cita Leo Suárez. Les seves tres primeres accions, només sortir al terreny de joc, mostraren allò que és. Un futbolista diferent que ha de servir per clarificar un objectiu d’ambició. El Mallorca ha entrat en el club dels equips que sumen quaranta punts i, a partir d’ara, com a mínim ha d’intentar cotes superiors. La pròxima resposta haurà de ser lluny de la protecció de Son Moix. Serà capaç de guanyar ? 

EL TALÓ D'AQUIL.LES

El Mallorca va iniciar el partit sense assegurar el balanç defensiu i ho va pagar amb un gol inicial que va marcà tota la tendència de partit. En la primera arribada del rival es va encaixar. Un servei de banda mal defensat va suposar anar a remolc i ja no trobar la possibilitat d’atacar de forma eficaç.

Un altre vegada tocava jugar de visitant i aquesta vegada era contra un rival immaculat al seu estadi. Cap equip de la Segona Divisió havia aconseguit guanyar al Carlos Belmonte. Això no és casual i sí fruit d’un rival pragmàtic, molt lluitador paro també farcit d’eficàcia en tot el camp.

Vicente Moreno va col·locar a Leo Suarez per davant Salva Sevilla i Baba. Però l’argentí va estar a una posició intermèdia de més patiment que d’opcions per resoldre. Va entrar molt poc en contacte en la pilota i, allò més molest, és que ho va fer massa enfora de la zona d’influència de cara a gol. Lago Junior es va col·locar de davanter però el subministra de passades interiors i a l’espai no varen suposa pràcticament cap amenaça.

Per la seva banda l’Albacete col·locà els dos davanters de lluita i varen ser la primera línia defensiva. Zozulia i Manaj dificultaren al màxim la sortida de pilota mallorquina i la seva feina va ser ajustada al pla tàctic previst.

Les arribades varen ser pràcticament inexistents i va haver canvi d’atac. Dani va modificà la seva posició, Lago va tornar a la banda i dues puntes per intentar intimidar. Aquí el Mallorca va tenir més possessió i localització damunt la porteria defensada de Tomeu Nadal. Això unit a totes les decisions defensives de Luis Miguel Ramis varen donar una sensació de domini que no es va convertir amb gol.

La realitat deixa una altre derrota lluny de la protecció de Son Moix que deixa al Mallorca un poc més enfora de les posicions de Play Off

MALLORCA ÉS FORTALESA

Quan el Mallorca es vesteix de local té un futbol més sòlid i eficaç. Jugar a Son Moix és aval. Aquesta vegada s’havia de salvar la baixa de l’as d’ors i això tenia afegitó de dificultat. Sense Salva Sevilla damunt la sortida de pilota era necessari donar respostes de seguretat. 

Vicente Moreno col·locà a Dani Rodríguez, juntament amb Baba, a la zona de mitjos per bregar i intentar solucionar el joc d’elaboració. Cosa que es va aconseguir clarament en els primers quaranta-cinc minuts.

L’Alcorcón és equip fort a la seva estructura defensiva però no eludeix la possibilitat del joc de combinació. Cristobal Parralo atorgà els galons defensius al sempre pragmàtic Toribio. I ell, juntament amb Dorca, intentaren trobar un partit d’enroc.

Per evitar-ho era fonamental eludir el territori farcit de garbellets i aprofitar la velocitat damunt el joc exterior. La banda esquerra va créixer donant rèdits de victòria. Estupiñán i Lago Junior varen fer molt de mal. Dues jugades plenes de profunditat donaren dos gols i pràcticament sentència de partit.

La segona part va ser un altre història completament diferent. El rival va incrementar la seva pressió defensiva i agafà el control del joc per a no deixar-ho anar. A més es va ajuntar l’expulsió de Budimir i amb la inferioritat numèrica es va acabar per decantar el rol de partit. L’equip es va intentar estructurar amb l’entrada de Leo Suárez. Ell va destil·lar una passada diferencial que Stojiljkovic no va saber aprofitar.

Finalment es sumaren tres punts que eren fonamentals i que haurien de servir per ajudar a créixer en confiança pel pròxim partit que serà lluny de la protecció de Son Moix.