Quan el Mallorca es
vesteix de local té un futbol més sòlid
i eficaç. Jugar a Son Moix és aval. Aquesta vegada s’havia de salvar la
baixa de l’as d’ors i això tenia afegitó de dificultat. Sense Salva Sevilla damunt la sortida de pilota era necessari donar
respostes de seguretat.
Vicente Moreno col·locà a Dani Rodríguez, juntament amb
Baba, a la zona de mitjos per bregar i intentar solucionar el joc
d’elaboració. Cosa que es va aconseguir clarament en els primers quaranta-cinc
minuts.
L’Alcorcón és equip fort a la seva
estructura defensiva però no eludeix la possibilitat del joc de combinació. Cristobal Parralo atorgà els galons
defensius al sempre pragmàtic Toribio.
I ell, juntament amb Dorca,
intentaren trobar un partit d’enroc.
Per evitar-ho era fonamental eludir el territori farcit de garbellets i aprofitar la velocitat
damunt el joc exterior. La banda esquerra va créixer donant rèdits de victòria.
Estupiñán i Lago Junior varen fer
molt de mal. Dues jugades plenes de profunditat donaren dos gols i pràcticament
sentència de partit.
La segona part
va ser un altre història completament diferent. El rival va incrementar la seva
pressió defensiva i agafà el control del joc per a no deixar-ho anar. A més es
va ajuntar l’expulsió de Budimir i
amb la inferioritat numèrica es va acabar per decantar el rol de partit.
L’equip es va intentar estructurar amb l’entrada de Leo Suárez. Ell va destil·lar una passada diferencial que
Stojiljkovic no va saber aprofitar.
Finalment es sumaren tres
punts que eren fonamentals i que haurien de servir per ajudar a créixer en
confiança pel pròxim partit que serà lluny
de la protecció de Son Moix.
No hay comentarios:
Publicar un comentario