LA CORDA S’ESTIRA

No puntuar fora de casa obliga a guanyar pràcticament tot allò que es juga a Son Moix i això es un afegitó de pressió damunt el joc del Mallorca. Una altra vegada era jugar sense xarxa i aquesta vegada va sortir creu. Varen ser dues parts molt diferents i amb alternància variada en el joc. 

Per aquest difícil compromís Vicente Moreno trià el seu onze omplint, com era previsible, el mig del camp. Baba a l’eix, amb l’ajuda de Salva Sevilla i Febas, intentaren subjectar el control del partit. Però a la primera va ser del tot impossible. Joan Francesc Rubi es va moure amb la seva versatilitat tàctica. Els dos laterals com extrems en fase ofensiva amb Bartra, equilibrant l’eix, i juntant a Fekir i Joaquin per dintre condemnaren la fase defensiva vermella. 

A la segona part el Mallorca va millorar molt. De fet, moltíssim. Take, per la dreta, va trobar el calaix de rendiment òptim. Allà es va encetar la bretxa de l’amenaça en atac. A quasi totes les jugades d’atac va comparèixer el jugador japonès. Bon partit, amb bon rendiment defensiu, el col.locà com el millor del partit. 

Els mallorquins ho varen intentar de totes les formes possibles. Atacs combinatius i arribades que varen dur al Betis fins al límit però el joc no va venir acompanyat de l’eficàcia necessària. Al final va sortir la derrota i ara arriben dos partits consecutius lluny de Son Moix. Podrà, el Mallorca, rapinyar punts ? 

NO HI HA MANERA

Lluny de la protecció de Son Moix no hi ha manera de rapinyar punts. Per una cosa, o per altre, això s’està convertint en una rèmora difícil de superar. 

El Mallorca va moure la seva alineació i va entrar de forma bona al partit. Control, arribades i perill sota la porteria defensada per Aitor Fernández. Budimir no va jugar tot sol en atac. Take, Dani Rodríguez i Febas ajudaren per amenaçar i donar sensació de perill. 

Però el rival també va jugar. Morales i Rochina varen subministrar pilotes, amb mol mala intenció, a un Roger que va ser punta de llança. Els dos canvis, per lesió, condicionaren els seus moviments de l’entrenador però no el seu estil de joc. 

Curiosament va ser una passada de Marimon, sincronitzada amb una desmarcada de Roger, que otorgà el primer gol. El Mallorca va tenir dificultats però empatà gràcies a una bona connexió entre Take més Sastre i la finalització de Dani Rodriguez. 

Després d’això molts esdeveniments es varen presentar damunt la gespa. Un canvi, amb Señé al costat de Baba, per tancar millor els passadissos interiors i, curiosament, arribà el gol llunyà de Rochina. Als darrers instants del partit la superioritat numèrica va ser aprofitada amb atacs ben trenats i el Mallorca es va fer mereixedor d’un empat que finalment no va arribar. 

OPORTUNITAT PERDUDA

El Mallorca sortí al terreny de joc amb mentalitat de lluita i també amb la profunditat necessària per intimidar al contrari. Jugar contra Osasuna sempre és sinònim d’intensitat i de disputa. Els mallorquins varen fer dues parts molt diferenciades i amb possibilitats absolutament contràries. 

Vicente Moreno, dins un partit de difícil control, es va moure de forma diferent. Lumor per l’esquerra, Gámez per la dreta i l’amenaça de Lago Junior per intimidar l’esquena d’Estupiñan. Aquí va guanyar una posició i es va fer acreditor a la victòria. Els primers quaranta-cinc minuts varen tenir control vermell gràcies a dominar el joc i també les àrees.

Però en futbol tot és susceptible de canvi i així va ser. Jogoba Arrasate intentà dur el seu joc de pilota a banda, per trobar situacions d’avantatge, i tot es va girar. Allà va trobar profit i el Mallorca es va convertir en transparent. 

L’opció dels dos davanters, desprès d’encaixar, va serví per tenir més aliment a la línia d’avantguarda però també desprotegí la zona de mitjos. I ho va fer de forma molt perillosa. De fet a l’estona final el desequilibri posicional aproximà el partit a la derrota. 

Finalment es va sumar un empat que es pot considerar just i ajustat a la feina dels dos equips. Ara la Lliga torna a jugar-se lluny de la protecció de Son Moix i aquí el Mallorca està obligat a donar un pas endavant. 

VAN DESPERTAR MASSA TARD

Quan un equip tira la bala del canvi d’entrenador tot és susceptible de ser modificat i, per això, el Mallorca havia de jugar amb certa precaució pero també amb personalitat. La disposició inicial va ser l’esperada però l’inici va dur l’encontre per paràmetres no esperats. 

Inicialment els mallorquins van entrar al partit de forma correcta i inclús de forma inesperada augmentaren les dades de possessió. Això sí, una conservació de pilota estèril i poc profitosa. També alguna pèrdua de pilota a zona de risc anunciava la possibilitat de problemes i aquests arribaren, més per voluntat pròpia, que pel futbol tirat pel contrari. 

El Leganés canvià el sistema i s’apuntà als quatre defenses amb incorporació de laterals. I així va arribar la jugada del gol que canvià la dinàmica. Després d’això va costar moltíssim crear situacions de perill. El col·lapse a la zona de mitjos obligava a buscar alternatives de joc per defora o a algú amb capacitat de desequilibri. Take va capitalitzar alguna opció però el perill només va arribar a la part final i gràcies a l’estratègia. 

Finalment hagués pogut arribar l’empat però és de justícia reconèixer que ells haguessin pogut dictar sentència en dues ocasions quasi definitives. Ara toca llepar les ferides i preparar el pròxim partit davant Osasuna. 

EL MALLORCA POSA DE GENOLLS AL MADRID

Jugar contra el Reial Madrid és jugar contra la màxima dificultat possible. La qualitat de cada posició és un fet inqüestionable que s’ha de minimitzar de forma categòrica. La diferència és tan abismal que s’ha de jugar molt bé, sense cometre errors, i també tenir un punt d’estrella als moments àlgids. I el Mallorca va signar un encontre rodó. Feina fins a l’extenuació, ordre tàctic i finalització a guanyador. 

Vicente Moreno tornà a confiar amb els seus. Però, a més, va estar encertadíssim en les seves decisions de partits. L’embut del mig del camp va partir al Madrid en tota la seva elaboració. Febas, Baba i Salva Sevilla, amb la col·laboració de Dani Rodriguez ofegaren el mig del camp blanc. Situacions de superioritat numèrica per part vermella varen treure els colors a un Isco desaparegut 

El canvi de posició de Gámez reforçant el perfil dreta serví per neutralitzar a Vinicius. Desprès Lumor va fer allò mateix pel seu cantó. Menció especial mereix Lago Junior. Va fer un golàs i va ser fonamental per exposar al límit a Odriozola fins que, fins i tot, li va treure l’expulsió. 

El Madrid beu dels atacs ràpids i dels contraatacs. Però el Mallorca evità l’intercanvi de cops i va igualar el talent amb esforç. Va treure aigua durant tot l’encontre i les pèrdues de pilota a zona de risc practicament no van existir. 

Guanyar al Madrid té un mèrit extraordinari i convé posar-ho en valor. Aquesta bombolla d’autoestima servirà per afrontar uns pròxims compromisos que tindran una importància més gran.