El Mallorca sortí al terreny de joc amb mentalitat de lluita i també amb la profunditat necessària per intimidar al contrari. Jugar contra Osasuna sempre és sinònim d’intensitat i de disputa. Els mallorquins varen fer dues parts molt diferenciades i amb possibilitats absolutament contràries.
Vicente Moreno, dins un partit de difícil control, es va moure de forma diferent. Lumor per l’esquerra, Gámez per la dreta i l’amenaça de Lago Junior per intimidar l’esquena d’Estupiñan. Aquí va guanyar una posició i es va fer acreditor a la victòria. Els primers quaranta-cinc minuts varen tenir control vermell gràcies a dominar el joc i també les àrees.
Però en futbol tot és susceptible de canvi i així va ser. Jogoba Arrasate intentà dur el seu joc de pilota a banda, per trobar situacions d’avantatge, i tot es va girar. Allà va trobar profit i el Mallorca es va convertir en transparent.
L’opció dels dos davanters, desprès d’encaixar, va serví per tenir més aliment a la línia d’avantguarda però també desprotegí la zona de mitjos. I ho va fer de forma molt perillosa. De fet a l’estona final el desequilibri posicional aproximà el partit a la derrota.
Finalment es va sumar un empat que es pot considerar just i ajustat a la feina dels dos equips. Ara la Lliga torna a jugar-se lluny de la protecció de Son Moix i aquí el Mallorca està obligat a donar un pas endavant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario