UN ERROR VA SER CONDEMNA

Hi ha partits on les possiblitats d’èxit augmenten de forma exponencial i aquest era un d’ells. Un rival en dubtes, poc gol i resultats compromesos van obrir la porta de l’esperança vermella. I aquesta sensació es va aguantar fins que va haver-hi un error que va ser definitiu. Un altre vegada va ser fruit d’una jugada d’estratègia. Un córner provocà un penal absurd que canvià tot el partit. 

Inicialment el Mallorca botà a Mendizorroza amb la lliçó ben apresa. El ritme va ser baix, molt baix. Vicente Moreno col.locà a Take i Lago per defora i Budimir per posar en problemes als centrals locals. Una jugada seva va ser l’únic aval d’atac però la pilota es va estavellar al pal. 

L’Alabès és un equip d’amenaça servida en comptagotes. Només dos gols i fets pel mateix jugador anunciaven un partit de poques ocasions. Així va ser. Però el marcatge damunt Joselu era prioritat de partit. Evitar les prolongacions era clau defensiva i això es va fer fins la jugada fatídica. 

Els dos equips estaven abocats a l’empat o a aprofitar una errada. I aquí va estar profitós l’Alabès que no va fallar des dels onze metres. Després d’aquesta jugada el partit es va acabar i la derrota arribà de forma categòrica. 

No hi ha temps per les lamentacions i el Mallorca s’haurà d’aixecar de cara al partit davant l’Espanyol. Aquí es posarà a prova la capacitat d’un equip que haurà de tenir paciència però també haurà de millorar a la seva pilota aturada

MASSA DIFERÈNCIA

La diferència de possibilitats era sideral. Era un partit on la diferència de potencial era pràcticament insalvable. Uns tres-cents cinquanta milions de límit salarial contra trenta es juntaren damunt la gespa per disputar els tres punts en joc. I això va quedar demostrat des del primer minut de l’encontre. La primera part quasi va ser un monòleg de joc i superioritat visitant. 

El Mallorca va intentar utilitzar les armes esperades. Pressió, feina i aplicació. Però les característiques del rival també jugaven en contra. Vicente Moreno col.locà a Take a la banda dreta i allà va aconseguir ser el millor amb la camiseta vermella. Totes les opcions d’atac sortiren de les seves botes i, a més, es va sacrificar moltíssim en tasques defensives. 

Per la seva banda l’Atlètic de Madrid posà material de combustió en atac. Diego Costa va tenir la companyia de Joao Felix per així tenir més possibilitats d’obrir la llauna vermella. Varen fer la seva feina amb l’ajuda d’un Vitolo que va créixer destruint la tasca defensiva mallorquina. La possessió de pilota fregant el setanta per cent de la primera part ajudà a la desfeta. 

Durant la segona part l’Atlètic de Madrid va fer la passa enrera, que normalment fa amb el resultat a favor, i aquí els locals haguessin pogut fer un gol per fer créixer dubtes. No va passar i el partit va quedar tancat. 

Una menció especial precisa l’estratègia. El Mallorca s’està mostrant dubitatiu en aquest tipus d’accions i millorar això serà fonamental en la lluita per la permanència. En qualsevol cas és necessari reconèixer que aquesta no és la Lliga més assequible i que diumenge, per exemple, si que vindrà un partit més equilibrat i exigible. 

AMB TOT EN CONTRA

Era un partit sense trampa ni cartró i totes les circumstàncies negatives es varen posar del cantó vermell. Un gol en pròpia porta, un càstig d’un penal inexistent, una targeta vermella suavitzada en groga i dues lesions varen ser una llosa impossible d’aixecar. 

És molt difícil valorar el joc mallorquí després de tanta catàstrofe. Les característiques del rival obligaven a màxima intensitat però també jugant des de l’equilibri posicional. I això va costar moltíssim. Els canvis, produïts per les lesions, no són cosa menor. L’inici de partit va quedar massa tocat i la remuntada impossible. 

A qualsevol partit necessites la possibilitat d’amenaçar en atac i aquest paper el va agafar en primera persona Budimir. Dos gols seus ajudaren a ficar la por a un Getafe afavorit per les circumstàncies. També és digne de ressenyar la capacitat del japonès Take. Té capacitat per ajudar molt en atac com ja ha demostrat forçant una penal contra l’Athletic i assistint de cara a gol davant el Getafe.

El Mallorca jugà lluny de la protecció de Son Moix i aquí també necessitarà treure punts que puguin servir per fortificar la seva posició a la classificació. Aquesta derrota ha de tenir una lectura de resistència pels pròxims compromisos. Ara tocarà jugar contra un dels taurons de la categoria. Ara ve l’Atlètic de Madrid

LA LLUITA DAMUNT LA GESPA

Jugar contra l’Athletic significa també fer-ho contra la seva forma d’entendre el futbol. És un equip diferent. Ni millor, ni pitjor; diferent. Talent però també amb un estil de lluita indestructible. Per tant el Mallorca havia, com a mínim, d’igualar l’intensitat. I així ho va fer. 

Vicente Moreno va moure poques peces i tampoc va tocar l’identitat. Això sempre és garantia de feina i d’equip bregador.  En línies generals va ser millor la segona part que la primera i qualsevol cosa hagués pogut passar. 

El triangle del mig del camp va omplí de feina la zona més ample del terreny de joc. Però la feina de Febas assumint el paper de protagonista a les sortides en contraatac ajudà a mantenir l’equilibri del partit. Desprès Baba ajudà a escombrar molta tasca defensiva. Take va demostrar que té talent i que estarà al servei del grup.

Per la seva banda Garitano llençà, com era d’esperar, els seus lleons a la pressió alta. Wiliams per intimidar i condicionar als centrals. La seva velocitat sempre pot sembra amença. Muniain i Cordoba pels costats i Raul Garcia amb la missió d’arribar des de la segona línia. Els lleons varen disposar de les seves ocasions i varen buscar la victòria fins al darrer minut. 

El partit va ser un espectacle majúscul. La dinàmica de partit va donar opcions als dos equips. Una penal per cadascun, la pilota a la fusta de forma compartida i arribades farcides de fam de victòria. Certament el Mallorca duu tres partits sense marcar però també es cert que està molt pròxim a guanyar. Convé no menysprear la vàlua que té un empat perque aquest equip només té un objectiu possible que no serà senzill d’aconseguir. 

ERRORS QUE ES PAGUEN EN SANG

El Mallorca va jugar el primer partit contra un rival Champions i el resultat, per culpa dels errors, s’haurà digerir. És un encontre d´anàlisi complicada. Per una part va anar el joc i, per un altre, els gols. D’inici s’intentà anar a un partit llarg on la possible crispació de Mestalla es poses del cantó vermell. 

Vicente Moreno jugà amb els esperats i la resposta va ser bastant bona. Els vermells no només varen igualar les dades de possessió també arribaren en criteri i perill. 

L’encontre va tenir una primera part de control vermell. Pràcticament cap pilota perduda a zona de risc va evitar els perillosos contraatacs valencians. La progressió va estar disputada però les arribades de perill varen ser visitants. Fins a dos pals, un increïble de Budimir i l’altre de Lago Junior, feien preveure futures dificultats. I així va ser. La màxima es va tornà a complir. A Primera Divisió si perdones pagues i els mallorquines varen sumar derrota. 

La segona part va ser una mica diferent a la primera. Aquí ja varen aparèixer algunes pèrdues a zona de risc i el segon gol va suposar una llosa impossible de superar. 

Regalar dos penals al rival és massa avantatge i lògicament el contrari ho va aprofitar. Després d’això l’encontre no va donar possibilitat d’empatar i aquesta  derrota, com totes, haurà de tenir una lectura positiva.