La diferència de possibilitats era sideral. Era un partit on la diferència de potencial era pràcticament insalvable. Uns tres-cents cinquanta milions de límit salarial contra trenta es juntaren damunt la gespa per disputar els tres punts en joc. I això va quedar demostrat des del primer minut de l’encontre. La primera part quasi va ser un monòleg de joc i superioritat visitant.
El Mallorca va intentar utilitzar les armes esperades. Pressió, feina i aplicació. Però les característiques del rival també jugaven en contra. Vicente Moreno col.locà a Take a la banda dreta i allà va aconseguir ser el millor amb la camiseta vermella. Totes les opcions d’atac sortiren de les seves botes i, a més, es va sacrificar moltíssim en tasques defensives.
Per la seva banda l’Atlètic de Madrid posà material de combustió en atac. Diego Costa va tenir la companyia de Joao Felix per així tenir més possibilitats d’obrir la llauna vermella. Varen fer la seva feina amb l’ajuda d’un Vitolo que va créixer destruint la tasca defensiva mallorquina. La possessió de pilota fregant el setanta per cent de la primera part ajudà a la desfeta.
Durant la segona part l’Atlètic de Madrid va fer la passa enrera, que normalment fa amb el resultat a favor, i aquí els locals haguessin pogut fer un gol per fer créixer dubtes. No va passar i el partit va quedar tancat.
Una menció especial precisa l’estratègia. El Mallorca s’està mostrant dubitatiu en aquest tipus d’accions i millorar això serà fonamental en la lluita per la permanència. En qualsevol cas és necessari reconèixer que aquesta no és la Lliga més assequible i que diumenge, per exemple, si que vindrà un partit més equilibrat i exigible.
No hay comentarios:
Publicar un comentario