EL MALLORCA HA TORNAT

El futbol ens ha tornat a donar un altre lliçó i aquesta vegada ens ha tocat de molt a prop. A principi de temporada el Mallorca començà la Segona Divisió essent l’onzè límit salarial de la competició. Equips com Màlaga, Las Palmas o Deportivo presentaven tres vegades més possiblitats econòmiques que els mallorquins. 

Però això en aquest esport no sempre és definitiu. L’entrenador, Vicente Moreno, ha estat clau d’èxit. Ell, ha aconseguit igualar talent amb esforç, bloc amb individualitat i ha transformat al Mallorca en un equip sòlid i eficaç. 

El joc ha variat, les posicions s’han mogut, alguns futbolistes han canviat, però el Mallorca ha picat pedra per tombar a cadascun dels seus rivals.  Pressió sincronitzada, alta solidaritat entre tots el components del plantè i prioritzar el grup per damunt l’individualitat han estat claus d’aquest ascens a Primera Divisio. 

L’equip a pujat a la màxima categoria del futbol nacional però a més aquest Club funciona com un club seriós i té l’estabilitat necessària per romandre allà a on ha d’estar sempre; la Primera Divisió

SON MOIX TÉ LA DARRERA PARAULA

Fet, lligat i tancat. L’Estadi de Son Moix tindrà la darrera paraula i decidirà el nom de l’equip que pujarà a la Primera Divisió. Aquest partit d’anada va tenir un punt infinit de complicació. Jugar en deu futbolistes més de cinquanta minuts, un gol estrany i en definitiva tota la sort en contra. 

El Mallorca no va poder més que treure aigua. Va entrar de forma molt correcte al partit però totes les circumstàncies es varen tornar en contra. L’expulsió de Pedraza va condicionar i el Deportivo va jugar la carta del desgast. I aquí va comparèixer la necessària resistència. Teranyina defensiva per després intentar algun contraatac i aconseguir així certa amenaça. Realment no es va produir. El Mallorca amb inferioritat no va poder aconseguir cap ocasió de gol i això va acabant amb una derrota dolorosa i coenta. 

Ara toca el més difícil però en futbol no hi res impossible. El Mallorca tindrà davant seu un Everest que haurà de pujar amb serenitat, tàctica, esforç i solvència. Serà difícil però no impossible. Aquest esport està farcit de resultats així que s’han aixecat. Podrà el Mallorca pujar a Primera 

EL PRIMER ASSALT ÉS VERMELL

Era el primer assalt d’una eliminatòria i allò jugat abans no contava per res en absolut. Tot era nou i tot estava per decidir. El Mallorca va entrar molt bé a l’encontre sense les precaucions típiques de tenir dos partits per davant i jugant a guanyador però amb una aplicació defensiva molt bona. Pressió, sincronització i aplicació. 

Els dos entrenadors dipositaren la seva confiança damunt els jugadors esperats. Vicente Moreno col.locà el seu mig del camp de fortalesa. Pedraza, Sevilla I Dani Rodríguez varen aconseguir el control del partit, això sí, tenint menys possessió que el rival però aprofitant al màxim la profunditat. Una de les claus de partit era no perdre pilotes a zona de risc i el Mallorca no va cometre pràcticament cap error. 

Per la seva banda Luis Miguel Ramis va intentar certificar el seu concepte granític de joc. No ho va aconseguir. Zozulya com a primera linea de pressió i vestit d’amenaça a la referència de l’atac va ser sotmés pels centrals vermells. Aquí varen comparèixer els dos defenses vermells. Valjent i Raíllo varen estar exquisits al marcatge. Expeditius, forts i sense fisures. 

En definitiva el Mallorca va ser superior al seu rival a totes les línies del joc i va agafar el fruit d’una victòria per 2-0. Queda el segon assalt per jugar i s’ha de posar una fita a l’horitzó. És necessari plantejar per marcar un gol i així obligar al rival al màxim. Encara no està dins el sac ni lligat i tampoc fermat. 

L’HORA DE LA VERITAT

La temporada regular del Mallorca ha estat bona i objectivament per damunt les possiblitats marcades inicialment. És de nota alta però, per conquerir la Primera Divisió, serà necessari treure la matrícula d’honor. Pel darrer partit de la temporada regular era prioritat no córrer cap tipus de risc. Evitar caure en sancions absurdes o lesions inoportunes que haguessin pogut minvar la capacitat als play off. Per això Vicente Moreno, amb molt bon criteri, va reduir aquesta possibilitat al màxim. 

Molts canvis i a totes les línies. Parera va tornar a la porteria. Russo i Xisco a l’eix de la defensa. A la sala de màquines varen comparèixer Baba més Stoichkov i Leo Suárez. Per defora Buenacasa i Valcerce juntament amb Abdon liderant l’atac. Va ser un partit amb moltes ocasions i de resultat imprevisible. Finalment va sortí un empat que serví per a garantir la cinquena plaça 

Ara arriba el doble bot doble mortal i sense xarxa. Els rivals tenen eines de joc molt perilloses, entrenadors amb confiança, planters farcits de talent i aficions entregades. El primer rival serà un Albacete que ha guanyat els dos partits que ha jugat contra els mallorquins. Podrà el Mallorca aconseguir allò que semblava una quimera. És possible la Primera Divisió? 

JUGARAN PER A PUJAR A PRIMERA DIVISIÓ

El Mallorca ha fet allò que a principi de temporada semblava del tot impossible. Jugarà les eliminatòries per pujar a Primera Divisió i això s’ho ha guanyat gràcies, entre altres coses, al magnífic esforç grupal. 

Era el partit més difícil dels jugats fins ara i la resposta vermella va ser efectiva. La protecció de Son Moix es va tornar a notar. I no va ser davant un adversari menor ni amb circumstàncies plàcides. Tot el contrari. Apuntava a partit més que difícil i així va ser. 

Vicente Moreno tornà a omplí el camp amb els seus. Els tres mitjos centres varen intentar el control de partit i a moltes estones ho varen aconseguir. Com sempre Salva Sevilla va treure els seus galons de futbol i decidí el ritme de joc mallorquí. Per la seva banda el Granada jugava amb zero risc d’atac i això feia que el perill en la transició sempre fos present. 

Però per intentar guanyar també era necessari profunditat i pegada. Aquí la velocitat per defora podia ser arma de victòria pel vermells. Buscar situacions d’un contra un i forçar, o anar a l’espai però de forma sincronitzada amb una passada, eren una forma de perjudicar la teranyina  dissenyada per Diego Martínez. Però el partit va estar massa enrocat. 

Jugar contra un rival tan hermètic es molt perillós perquè amb el desig de marcar es poden deixar forats de contraatac i això el Mallorca ho va evitar i en cap moment va perdre el control. Pocs errors defensius van ajudar a tancar un punt que va bastar per aconseguir la fita que hi havia en joc. 

Al final s’ha aconseguit un premi que s’ha de posar en valor. El mèrit és majúscul i la dificultat que queda per davant altíssima. És un fet, el Mallorca jugarà els Play Off