Era el primer assalt d’una eliminatòria i allò jugat abans no contava per res en absolut. Tot era nou i tot estava per decidir. El Mallorca va entrar molt bé a l’encontre sense les precaucions típiques de tenir dos partits per davant i jugant a guanyador però amb una aplicació defensiva molt bona. Pressió, sincronització i aplicació.
Els dos entrenadors dipositaren la seva confiança damunt els jugadors esperats. Vicente Moreno col.locà el seu mig del camp de fortalesa. Pedraza, Sevilla I Dani Rodríguez varen aconseguir el control del partit, això sí, tenint menys possessió que el rival però aprofitant al màxim la profunditat. Una de les claus de partit era no perdre pilotes a zona de risc i el Mallorca no va cometre pràcticament cap error.
Per la seva banda Luis Miguel Ramis va intentar certificar el seu concepte granític de joc. No ho va aconseguir. Zozulya com a primera linea de pressió i vestit d’amenaça a la referència de l’atac va ser sotmés pels centrals vermells. Aquí varen comparèixer els dos defenses vermells. Valjent i Raíllo varen estar exquisits al marcatge. Expeditius, forts i sense fisures.
En definitiva el Mallorca va ser superior al seu rival a totes les línies del joc i va agafar el fruit d’una victòria per 2-0. Queda el segon assalt per jugar i s’ha de posar una fita a l’horitzó. És necessari plantejar per marcar un gol i així obligar al rival al màxim. Encara no està dins el sac ni lligat i tampoc fermat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario