SENSE PRESSIÓ TOT ÉS POSSIBLE

El Mallorca es va presentà a La Rosaleda a jugar un partit majúscul davant un rival temible que té el límit salarial més alt de tota la Segona Divisió. Practicitat, eficàcia i molta feina varen ser les armes utilitzades per tombar a un dels adversaris més forts de la categoria. 

Inicialment els dos entrenadors es varen llençar a l’aigua amb el seu vestit de supervivència. Vicente Moreno no renuncià al seu estil i posà els garbellets a la zona de mitjos, la velocitat a les bandes i fixador a l’eix de l’atac. Budimir va tenir una molt difícil papereta davant dos centrals d’atenció i contundència. Pràcticament va ser feina defensiva i de molt de desgast. 

La resposta a l’altre cantó va ser contundent. Víctor Sánchez va repetí l’onze que va esborrar a l’Alcorcon del seu camp amb una victòria de galons. El múscul al mig del camp més les incorporacions per defora de bandes i laterals. Ontiveros es va convertí en un malson farcit d’amenaça amb arribada i tir. 

Però a la referència de l’atac també hi havia foc i pòlvora. Gustavo Ezequiel Blanco és futbolista que condiciona tot l’atac andalús i tancar aquesta posició era vital pels interessos vermells. Valjent i Raíllo varen estar esplèndids a la seva tasca de marcatge i ajudaren a tancar una aixeta molt perillosa. 

Durant la segona part els vermells refredaren al partit i buidaren moltes arribades de l’equip andalús. Es va esperar l’ocasió i aquesta va arribar gràcies a un gol de Leo Suárez.  

Menció especial es mereix Manolo Reina. El seu lideratge a la porteria no atura de donar punts guanyadors molt valuosos i ahir va tornar a ser una constant. És una victòria que serveix per gaudir d’un final de temporada il·lusionant a on el Mallorca no ha de notar la pressió i sí mantenir viu un somni que és absolutament possible

LA MÀGIA DE SON MOIX

El Mallorca va tornar a treure els seus galons de fortelesa davant un rival absolutament imprevisible. El Rayo Majadahonda està acostumat a viure els partits sense massa govern i, per això, evitar al màxim anades i tornades boges era una qüestió fonamental per incrementar possibilitats d’èxit. Dit i fet.

Salva Sevilla va tornar a manar gràcies a la presència de desplegament de Dani Rodríguez. A la primera part varen dominar i ajudar a fer molt nets els atacs vermells. Però també era necessari evitar el contraatac rival aixugant la posició de Fede Varela. Per fer això va comparèixer a la cita un Pedraza que vigilà el punt baix del triangle d’amenaça rival. La seva actuació a la primera part va ser fonamental i clau per evitar situacions compromeses. 

Una vegada assegurat el control va aparèixer el joc exterior per trobar així la profunditat necessària. Primer Aridai guanyant una prolongació de Budimir i després Lago Junior forçant una pena màxima varen posar el dos a zero al marcador.La segona part va ser de control i estratègia. Primer es va cedir un espai que va assumir el rival amb la seva insistència i després es va amenaçar en contraatac. 

El Mallorca ha aconseguit arribar als cinquanta-vuit punts i la realitat ens mostra un equip duríssim i molt mal de tombar a casa. Ara arriba un partit de dificultat alta contra un rival de màxim perill i potencial. Passar-ho bé i no notar la pressió pel resultat ajudarà a augmentar, i en cap cas minvar, el rendiment del conjunt. Podrà el Mallorca guanyar al Màlaga a La Rosaleda? 

LLUITARAN FINS AL FINAL

El Mallorca va tornar a demostrar que, tenint alguna llacuna en el joc, conserva una virtut de feina indestructible. Els futbolistes tenen fe en les directrius marcades des de la banqueta i això es nota en que totes les decisions són assumides sense parpellejar. 

Després de l’aturada forçada per les circumstàncies de la competició va tocar assumir  un partit lluny de la protecció de Son Moix i amb un rival amb necessitat de punts. I aquesta vegada el Mallorca va tornar a tenir dificultat de joc al inici per a corregir-ho  a la segona part. 

Vicente Moreno col.locà inicialment a Lago Junior al costat de Budimir però ràpid tornà al seu dispositiu preferit. Un error, juntament amb un accident, va suposar encaixar gol i començar a remolc. Després del canvi de dispositiu al mig del camp es va produir un overbooking de futbolistes que va col·lapsar la possibilitat de circulació neta de pilota Salva Sevilla va tenir molt poc espai i temps per rentabilitzar el seu joc i la dificultat durant la primera part va ser una constant. 

Amb el resultat advers totes les decisions tàctiques varen ser atrevides i valentes. Es va retrasar a Dani Rodríguez, Abdon de davanter amb dupla i Leo Suárez per intentar obrir la llauna d’un equip molt retardat. La línia de pressió més alta i, sobre tot, més sincronitzada va donar els millors minuts mallorquins. El partit es va tombar i així va arribar un gol merescut de Salva Sevilla. L’as d’ors va atacar una pilota plena de fe i aconseguí donar un punt que manté opcions de jugar les eliminatòries.

Fa setmanes que els partits estan molt marcats per la classificació dels equips i això modifica l’actitud mental de pràcticament tots els equips. Ara el futbol torna a Son Moix i això s’ha d’aprofitar amb jerarquia de joc

LA LLUITA CONTINUA

El Mallorca va entrar al partit amb una pressió una mica baixa i un nivell d’activació inferior al seu rival. Ho va pagar amb un gol matiner i amb l’obligació d’assumir el paper de protagonista. A partir d’aquí es va entrar a un intercanvi de rols difícil d’interpretar. Un rival fràgil però molt perillós per la seva necessitat de punts va veure el partit de cara i curiosament l’angoixa va ser més pel visitants.

Inicialment Vicente Moreno col·locà a Baba a la zona d’equilibri per utilitzar el cervell de Salva Sevilla i el desplegament de Dani Rodríguez. Però el forat va aparèixer al joc exterior. Només la insistència del lateral esquerre va significar una amenaça efectiva. Primer Estupiñán i després Salva Ruiz varen tenir profunditat i arribada però les aparicions de Lago Junior i Leo Suárez varen ser pràcticament insignificants. Massa poca benzina per cremar a la defensa local. Aridai va aconseguir un gol que donava una opció de resultat que no es va poder concretar.

El mallorquins no van poder aprofitar la feblesa al joc aeri, a l’eix de la defensa andalusa, ni tampoc el defectuós retrocés defensiu de les bandes. El resultat va ser una derrota picant que demostra la dificultat de la fita que està en marxa. 

El Mallorca ha d’estrènyer l’accelerador de cara als deu darrers compromisos d’un final de Lliga que apunta a molt intens. Ara toca una setmana de descans a on arribaran el punts del Reus i també tocarà preparar una nova i difícil sortida. La dificultat per arribar a les eliminatòries és un fet plausible però aquest grup s’ha guanyat el crèdit de la confiança.