El Mallorca es va presentà a La Rosaleda a jugar un partit majúscul davant un rival temible que té el límit salarial més alt de tota la Segona Divisió. Practicitat, eficàcia i molta feina varen ser les armes utilitzades per tombar a un dels adversaris més forts de la categoria.
Inicialment els dos entrenadors es varen llençar a l’aigua amb el seu vestit de supervivència. Vicente Moreno no renuncià al seu estil i posà els garbellets a la zona de mitjos, la velocitat a les bandes i fixador a l’eix de l’atac. Budimir va tenir una molt difícil papereta davant dos centrals d’atenció i contundència. Pràcticament va ser feina defensiva i de molt de desgast.
La resposta a l’altre cantó va ser contundent. Víctor Sánchez va repetí l’onze que va esborrar a l’Alcorcon del seu camp amb una victòria de galons. El múscul al mig del camp més les incorporacions per defora de bandes i laterals. Ontiveros es va convertí en un malson farcit d’amenaça amb arribada i tir.
Però a la referència de l’atac també hi havia foc i pòlvora. Gustavo Ezequiel Blanco és futbolista que condiciona tot l’atac andalús i tancar aquesta posició era vital pels interessos vermells. Valjent i Raíllo varen estar esplèndids a la seva tasca de marcatge i ajudaren a tancar una aixeta molt perillosa.
Durant la segona part els vermells refredaren al partit i buidaren moltes arribades de l’equip andalús. Es va esperar l’ocasió i aquesta va arribar gràcies a un gol de Leo Suárez.
Menció especial es mereix Manolo Reina. El seu lideratge a la porteria no atura de donar punts guanyadors molt valuosos i ahir va tornar a ser una constant. És una victòria que serveix per gaudir d’un final de temporada il·lusionant a on el Mallorca no ha de notar la pressió i sí mantenir viu un somni que és absolutament possible
No hay comentarios:
Publicar un comentario