NO HI HA MANERA

Lluny de la protecció de Son Moix no hi ha manera de rapinyar punts. Per una cosa, o per altre, això s’està convertint en una rèmora difícil de superar. 

El Mallorca va moure la seva alineació i va entrar de forma bona al partit. Control, arribades i perill sota la porteria defensada per Aitor Fernández. Budimir no va jugar tot sol en atac. Take, Dani Rodríguez i Febas ajudaren per amenaçar i donar sensació de perill. 

Però el rival també va jugar. Morales i Rochina varen subministrar pilotes, amb mol mala intenció, a un Roger que va ser punta de llança. Els dos canvis, per lesió, condicionaren els seus moviments de l’entrenador però no el seu estil de joc. 

Curiosament va ser una passada de Marimon, sincronitzada amb una desmarcada de Roger, que otorgà el primer gol. El Mallorca va tenir dificultats però empatà gràcies a una bona connexió entre Take més Sastre i la finalització de Dani Rodriguez. 

Després d’això molts esdeveniments es varen presentar damunt la gespa. Un canvi, amb Señé al costat de Baba, per tancar millor els passadissos interiors i, curiosament, arribà el gol llunyà de Rochina. Als darrers instants del partit la superioritat numèrica va ser aprofitada amb atacs ben trenats i el Mallorca es va fer mereixedor d’un empat que finalment no va arribar. 

OPORTUNITAT PERDUDA

El Mallorca sortí al terreny de joc amb mentalitat de lluita i també amb la profunditat necessària per intimidar al contrari. Jugar contra Osasuna sempre és sinònim d’intensitat i de disputa. Els mallorquins varen fer dues parts molt diferenciades i amb possibilitats absolutament contràries. 

Vicente Moreno, dins un partit de difícil control, es va moure de forma diferent. Lumor per l’esquerra, Gámez per la dreta i l’amenaça de Lago Junior per intimidar l’esquena d’Estupiñan. Aquí va guanyar una posició i es va fer acreditor a la victòria. Els primers quaranta-cinc minuts varen tenir control vermell gràcies a dominar el joc i també les àrees.

Però en futbol tot és susceptible de canvi i així va ser. Jogoba Arrasate intentà dur el seu joc de pilota a banda, per trobar situacions d’avantatge, i tot es va girar. Allà va trobar profit i el Mallorca es va convertir en transparent. 

L’opció dels dos davanters, desprès d’encaixar, va serví per tenir més aliment a la línia d’avantguarda però també desprotegí la zona de mitjos. I ho va fer de forma molt perillosa. De fet a l’estona final el desequilibri posicional aproximà el partit a la derrota. 

Finalment es va sumar un empat que es pot considerar just i ajustat a la feina dels dos equips. Ara la Lliga torna a jugar-se lluny de la protecció de Son Moix i aquí el Mallorca està obligat a donar un pas endavant.