GALONS DE COLOR VERMELL

Era un partit de conveniència i convicció tàctica. Dos estils contraposats, amb objectius també diferents, varen tornar a xocar per guanyar. El Mallorca va seleccionar i encertar amb la seva pressió defensiva i això, entre altres coses, va ser clau de victòria.

Vicente Moreno va mantenir a Salva Sevilla liderant l’eix però també va ser fonamental la tasca dels seus acompanyants. La línia avançada va donar rèdit i problemes a la circulació de pilota aragonesa. Baba va tenir una lectura defensiva exquisida. Dani Rodríguez signà un partit rodó amb col·laboració defensiva i amb sortides farcides de verí gràcies a les seves conduccions.

La profunditat va arribar per defora. Estupiñán i Sastre, amb amplitud i profunditat, donaren qualitat als atacs i sortides en contraatac.

El partit va acabar amb l’expulsió de Nieto. Aquí el Mallorca va agafar la responsabilitat d’aprofitar la superioritat numèrica i evitar cap desgràcia. L’entrenador va cobrir la targeta groga de Budimir i Abdon contestà amb un gran gol.

Aquesta carrera és llarga i plena de dificultat. Els rivals tenen armes poderoses i la seva ambició està a l’alçada d’un repte que serà molt complicat però, gens ni mica, impossible. Ara s’entra a un període on la classificació ajudarà a marcar els partits. El Mallorca entra a aquest cicle de menys a més i veurem fins on és capaç d’arribar. 

PRESENTEN CANDIDATURA

La temporada que està fent el Mallorca és francament bona. Sense matisos ni punts negres. Vicente Moreno ha aconseguit fer un equip sòlid, equilibrat i competitiu. La seva vàlua dins el grup és inqüestionable i es mereix reconeixement. Però en futbol quan més tens, més vols. Ara ha arribat el moment de donar la triple pirueta i intentar fer la temporada perfecta. És a dir, arribar a les eliminatòries.

En aquest sentit s’ha donat un pas gegantesc guanyant allà a on ningú ho havia fet abans. Per fer  això els vermells es col·locaren damunt el verd de l’Estadi de Gran Canària posant pressió, amb talent, a la zona de mitjos. Bon plantejament amb una actitud guanyadora.

Evitar la sortida inicial groga era cabdal i el Mallorca es va aplicar des del principi del encontre. I de quina manera. Un gol, amb una finalització fantàstica de Rafa Mir, posà més dificultat  però els vermells varen contestar amb personalitat i equilibri.

Baba i Dani Rodríguez fent feina per a col·lapsar el punt més feble canari. La Unió Esportiva patia  sense pilota, tant en transicions com en atacs llargs, i Salva Sevilla va treure galons organitzatius i creatius. La seva pausa i acceleració va ser clau de victòria.

Tots els futbolistes vermells varen guanyar les disputes individuals amb una posició de fortalesa tàctica i també mental. Bona feina a totes les línies. Reina va treure una pilota important, els centrals aplicats al marcatge i les bandes farcides de col·laboració ajudaren a certificar una victòria absolutament merescuda.

Vicente Moreno, amb saviesa d’entrenador, es va encarregar de davallar l’eufòria a la seva roda de premsa. A partir d’ara queda tot un Everest per pujar. La competència serà cruenta i, tal vegada, superior però el Mallorca té al seu costat un arma molt poderosa. Tothom creu amb el seu entrenador.

EL SOMNI ENCARA ÉS POSSIBLE

La resposta vermella, davant un partit cabdal per alimentar la flama de la il·lusió, va ser una victòria no exempta de molta feina. Durant la primera part les defenses es varen imposar clarament als atacs. Ritme baix i atacar sense assumir risc posicional va ser la carta triada pels dos equips. De fet varen ser quaranta-cinc minuts bastant avorrits. 

El Mallorca no podia caure a l’embut del sistema defensiu proposat per Juan Antonio Anquela. Aquells tres centrals més el mig camp posicional, que varen ennuegar la major part del joc vermell al partit d’anada, es convertiren en defensa de quatre i tres per dintre.

Aquesta vegada Vicente Moreno posà a Baba al costat de Salva Sevilla i donà la seva dinàmica a Dani Rodríguez a un joc més exterior. Res de massa menció va passar fins que va arribar la segona part. I aquí l’entrenador vermell va estar més reactiu a les seves decisions. Primer Stoichkov, per trobar verticalitat, i després Leo Suárez, per posar fonaments de localització, ajudaren a segellar una victòria absolutament justa i massa curta.

Un esment especial es mereix Ante Budimir. Va demostrar que un davanter pot fer un excel·lent partit de futbol sense aconseguir gol. El davanter croata va ser un malson pels centrals blaus. Va condicionar la sortida de pilota del rival i la seva fortalesa ajudà a tombar el sistema defensiu proposat per Anquela.

La victòria deixa la flama de la il·lusió encesa i s’ha d’intentar arribar als deu darrers partits amb situació de lluita. Ara tocarà trobar rèdit lluny de la protecció de Son Moix. Podrà el Mallorca fer-ho?

UN EMPAT INCÒMODE

El Mallorca no va poder continuar amb fortalesa de victòria a casa i va sumar un empat amb superioritat numèrica a la segona part. No era un partit senzill. Tot el contrari. En aquest sentit les estadístiques no anunciaven la veritat de les dificultats que comportava l’Elx. Un rival molt incòmode, realment incomodíssim.

Al mig del camp es va produir el xoc esperat. Enroc de forces. Fins a sis futbolistes, tres per cada equip, s´ajuntaren per dominar el control del partit. El guanyador del futbol a aquesta parcel.la havia de presentar més crèdits a la victòria. I aquí la posició de Nino va ser cabdal per tombar una primera part amb monòleg de control de joc visitant. Una única jugada amb passada de Sastre i rematada de Salva Sevilla va ser l’única amenaça vermella.

El perill màxim estava representat, sense ser la clau del partit, clarament al joc exterior i a la referència de l’atac. La feina dels laterals havia de ser quirúrgica en defensa però una jugada fantàstica de Iván Sánchez va obrir el marcador.

Després varen passar moltes circumstàncies que obligaren a prendre decisions als dos entrenadors. Vicente Moreno va col·locar dos davanters, desplaçà a Dani Rodríguez i donà la possibilitat a Leo Suárez. Pacheta assumí l’expulsió, posà tres centrals i temporitzà el joc sense renunciar al contraatac.

La realitat ens va mostrar un Mallorca amb possibilitat de remuntada però amb no massa pistonada d’amenaça. Bastants minuts de superioritat numèrica a on hagués pogut arribar un gol vermell però aquest no es va materialitzar. Al final és un empat que allunya la possibilitat de jugar les eliminatòries.