10 marzo 2019

EL SOMNI ENCARA ÉS POSSIBLE


La resposta vermella, davant un partit cabdal per alimentar la flama de la il·lusió, va ser una victòria no exempta de molta feina. Durant la primera part les defenses es varen imposar clarament als atacs. Ritme baix i atacar sense assumir risc posicional va ser la carta triada pels dos equips. De fet varen ser quaranta-cinc minuts bastant avorrits. 

El Mallorca no podia caure a l’embut del sistema defensiu proposat per Juan Antonio Anquela. Aquells tres centrals més el mig camp posicional, que varen ennuegar la major part del joc vermell al partit d’anada, es convertiren en defensa de quatre i tres per dintre.


Aquesta vegada Vicente Moreno posà a Baba al costat de Salva Sevilla i donà la seva dinàmica a Dani Rodríguez a un joc més exterior. Res de massa menció va passar fins que va arribar la segona part. I aquí l’entrenador vermell va estar més reactiu a les seves decisions. Primer Stoichkov, per trobar verticalitat, i després Leo Suárez, per posar fonaments de localització, ajudaren a segellar una victòria absolutament justa i massa curta.


Un esment especial es mereix Ante Budimir. Va demostrar que un davanter pot fer un excel·lent partit de futbol sense aconseguir gol. El davanter croata va ser un malson pels centrals blaus. Va condicionar la sortida de pilota del rival i la seva fortalesa ajudà a tombar el sistema defensiu proposat per Anquela.


La victòria deixa la flama de la il·lusió encesa i s’ha d’intentar arribar als deu darrers partits amb situació de lluita. Ara tocarà trobar rèdit lluny de la protecció de Son Moix. Podrà el Mallorca fer-ho?

No hay comentarios: