La resposta vermella, davant un partit cabdal per
alimentar la flama de la il·lusió, va ser una victòria no exempta de molta
feina. Durant la primera part les
defenses es varen imposar clarament als atacs. Ritme baix i atacar sense assumir
risc posicional va ser la carta triada pels dos equips. De fet varen ser
quaranta-cinc minuts bastant avorrits.
El Mallorca no
podia caure a l’embut del sistema defensiu proposat per Juan Antonio Anquela. Aquells tres centrals més el mig camp
posicional, que varen ennuegar la major part del joc vermell al partit d’anada,
es convertiren en defensa de quatre i
tres per dintre.
Aquesta vegada Vicente
Moreno posà a Baba al costat de Salva Sevilla i donà la seva dinàmica a
Dani Rodríguez a un joc més
exterior. Res de massa menció va passar fins que va arribar la segona part. I
aquí l’entrenador vermell va estar més reactiu a les seves decisions. Primer Stoichkov, per trobar verticalitat, i
després Leo Suárez, per posar
fonaments de localització, ajudaren a segellar una victòria absolutament justa
i massa curta.
Un esment especial es mereix Ante Budimir. Va demostrar que un davanter pot fer un excel·lent partit de futbol sense aconseguir gol. El davanter
croata va ser un malson pels centrals blaus. Va condicionar la sortida de
pilota del rival i la seva fortalesa ajudà a tombar el sistema defensiu
proposat per Anquela.
La victòria deixa la
flama de la il·lusió encesa i s’ha d’intentar arribar als deu darrers
partits amb situació de lluita. Ara tocarà trobar rèdit lluny de la protecció
de Son Moix. Podrà el Mallorca fer-ho?
No hay comentarios:
Publicar un comentario