La temporada que està fent el Mallorca és francament
bona. Sense matisos ni punts negres.
Vicente Moreno ha aconseguit fer un
equip sòlid, equilibrat i competitiu. La seva vàlua dins el grup és
inqüestionable i es mereix reconeixement. Però en futbol quan més tens, més vols. Ara ha arribat el moment de
donar la triple pirueta i intentar fer la temporada perfecta. És a dir, arribar
a les eliminatòries.
En aquest sentit s’ha donat un pas gegantesc guanyant allà a on ningú ho havia fet
abans. Per fer això els vermells es col·locaren
damunt el verd de l’Estadi de Gran Canària posant pressió, amb talent, a la
zona de mitjos. Bon plantejament amb una
actitud guanyadora.
Evitar la sortida
inicial groga era cabdal i el Mallorca es va aplicar des del principi del
encontre. I de quina manera. Un gol,
amb una finalització fantàstica de Rafa Mir, posà més dificultat però els
vermells varen contestar amb personalitat i equilibri.
Baba i Dani Rodríguez fent feina per a col·lapsar
el punt més feble canari. La Unió Esportiva patia sense pilota, tant en transicions com en
atacs llargs, i Salva Sevilla va
treure galons organitzatius i creatius. La seva pausa i acceleració va ser clau
de victòria.
Tots els futbolistes vermells varen guanyar les disputes
individuals amb una posició de fortalesa tàctica i també mental. Bona feina a totes les línies. Reina va
treure una pilota important, els centrals aplicats al marcatge i les bandes
farcides de col·laboració ajudaren a certificar una victòria absolutament merescuda.
Vicente Moreno, amb saviesa d’entrenador, es va
encarregar de davallar l’eufòria a
la seva roda de premsa. A partir d’ara queda
tot un Everest per pujar. La competència serà cruenta i, tal vegada,
superior però el Mallorca té al seu costat un arma molt poderosa. Tothom creu amb el seu entrenador.
No hay comentarios:
Publicar un comentario