El Mallorca no va poder continuar amb fortalesa de
victòria a casa i va sumar un empat amb superioritat numèrica a la segona part.
No era un partit senzill. Tot el
contrari. En aquest sentit les estadístiques no anunciaven la veritat de les
dificultats que comportava l’Elx. Un
rival molt incòmode, realment incomodíssim.
Al mig del camp es va produir el xoc esperat. Enroc de forces. Fins a sis
futbolistes, tres per cada equip, s´ajuntaren per dominar el control del partit. El guanyador del futbol a aquesta
parcel.la havia de presentar més crèdits a la victòria. I aquí la posició de Nino va ser cabdal per tombar una primera part
amb monòleg de control de joc visitant. Una
única jugada amb passada de Sastre i rematada de Salva Sevilla va ser
l’única amenaça vermella.
El perill màxim estava representat, sense ser la clau del
partit, clarament al joc exterior i
a la referència de l’atac. La feina dels laterals havia de ser quirúrgica en
defensa però una jugada fantàstica de Iván
Sánchez va obrir el marcador.
Després varen passar moltes circumstàncies que obligaren
a prendre decisions als dos entrenadors. Vicente
Moreno va col·locar dos davanters, desplaçà a Dani Rodríguez i donà la possibilitat a Leo Suárez. Pacheta
assumí l’expulsió, posà tres centrals i temporitzà el joc sense renunciar al
contraatac.
La realitat ens va mostrar un Mallorca amb possibilitat de remuntada però amb no massa
pistonada d’amenaça. Bastants minuts de superioritat numèrica a on hagués pogut
arribar un gol vermell però aquest no es va materialitzar. Al final és un empat que allunya la possibilitat de
jugar les eliminatòries.
No hay comentarios:
Publicar un comentario