UN EMPAT AGRE

El Mallorca precisava donar respostes positives i, per això, era imprescindible controlar la fortalesa del seu rival. El Cadis és equip de córrer i trobar espais per defora. Vigilar aquestes posicions, amb la possessió de pilota, era clau de victòria. Laterals i pivot necessitaven estar encertats per a rentar la feina dels centrals. I a la primera part ho varen fer de forma exquisida.

Vicente Moreno decidí col·locar un mig camp amb Baba de caporal i Salva Sevilla fabricant. Certament no es va tenir massa profunditat però sí una seguretat que va evitar el joc de contraatac de les bales grogues. Salvi anul·lat i amb Jairo expulsat semblava tot de cara per tancar el partit.

Lago Junior sempre suposa amenaça pel rival. La seva punta de velocitat és verí i aquesta vegada mesurà el seu punt de desequilibri i gràcies a una passada de centrals va serví el gol de Stoichkov. Va acabar substituït per evitar lesió.

El conformisme dels futbolistes, a la segona part, va fer que el control es tornés de color groc intens. Curiosament l’entrenador va posar dos davanters amb un missatge positiu però el seva ubicació era tan llunyana que es va perdre eficiència d’atac o contraatac. El desgast pel rival va ser inexistent.

En definitiva no es va saber aprofitar la superioritat numèrica i es va desaprofitar una ocasió per guanyar autoritat lluny de Son Moix. Finalment només es va sumar un punt amb sensació de perdre dos.

DIFICULTATS DE VISITANT

El Mallorca visità un territori molt hostil per qualsevol equip de la Segona Divisió. Sis victòries consecutives i cap derrota eren l’aval per Osasuna a El Sadar. Un territori prohibit per tothom. També pels mallorquins. Per intentar profanar aquest difícil camp els mallorquins es col·locaren sota la tutela de Salva Sevilla acompanyat per Baba i Dani Rodríguez per davant. 

Però la primera part va ser un patiment continuat. Una errada de Reina va suposar el primer gol del part i l’inici dels problemes. Després una diagonal maleïda va suposa un infern impossible de neutralitzar per la línia de coberta mallorquina.

La posició de Rubén García va crear molta incertesa d’actuació. La seva dinàmica va ser un tir al marcatge zonal de centrals i, sobre tot, d’un Estupiñán que va tenir arribada però també dificultats defensives.

Jagoba Arrasate tornà a confiar en la seva màquina de solucions ofensives. Laterals de profunditat per així donar espais d’influència a Roberto Torres, Fran Mérida i, per suposat, al sempre perillós Juan Villar. Varen tenir més opcions de victòria i els varen aprofitar.

A la segona part el Mallorca va tenir deu minuts de possibilitats. Un cop de cap de Lago Junior i dos xuts, Dani Rodríguez i Estupiñán, haurien pogut canviar la tendència de partit. No va ser així i una errada a la sortida de pilota va ser sentència de partit.

Les estadístiques, el joc i els resultats ens mostren un equip diferent com a visitant. Ara haurà la possibilitat de donar respostes al difícil camp del Ramón de Carranza. Veurem un Mallorca també  sòlid de visitant ?

TORNEN A SER COMPETITIUS

Quan un equip de futbol juga contra un rival de característiques superiors en talent no queda més remei que agafar la bandera del compromís. I això va fer el Mallorca. Vicente Moreno va modificar el seu darrer onze amb només la incorporació de Joan Sastre. Però el joc va ser bastant diferent.

Més solidesa i més feina per aconseguir un victòria fonamentada, sobre tot, a la segona part. Durant els primers quaranta-cinc minuts els mallorquins intentaven verticalitat mentre que els gallecs mastegaven les seves possessions per trobar l’espai guanyador.

El Deportivo es recolzà damunt el seu rombe a la zona de mitjos. Bergantiños es va moure a la part baixa mentre que Fede Cartabia formà la cúspide per darrera d’uns davanters complementaris. I aquí el Mallorca va donar respostes de feina. Dani Rodriguez, Pedraza i Salva Sevilla es varen implicar al màxim per equilibrar. Ho varen aconseguir gràcies a un número sis que va està absolutament granític a la tasca de contenció.

A la segona part tot va ser pica pedra per aconseguir un gol. El Mallorca tombà el camp amb atacs plens de futbol vertical i arribades de diferents posicions. Fins que Lago Júnior va treure una jugada màgica amb una finalització brillant.

Els deixebles de Vicente Moreno varen aconseguir fer un partit molt incòmode al seu rival i recuperar la solidesa que havien perdut al camp de l’Almeria. Això servirà per carregar els depòsits de confiança de cara a les dues sortides seguides que estaran farcides de dificultat. Podrà el Mallorca aprovar la revàlida lluny de Son Moix ?

SENSE OPCIÓ

El Mallorca no va tenir cap opció de guanyar i tampoc d’empatar. Davant seu un contrari de similars característiques, i molta semblança als fonaments del joc, va dictar la seva superioritat de forma bastant clara. 

Al darrer tram de la primera part es va produir un retrocés posicional que va donar el control del partit a l’equip andalús. I això ja no va canviar fins que l’àrbitre xiulà la fi d l’encontre.

Els mallorquins no presentaren la carta guanyadora en cap moment. Joc erràtic, errades greus a la sortida de pilota y vulnerabilitat defensiva varen dictar una sentència absolutament justa.

L’Almeria va tenir totes les opcions a les seves mans i acabar signant un partit de superioritat posicional i efectiva. Raíllo i Valjent presentaren dificultats a les marques i, fins i tot, Salva Sevilla va perdre alguna pilota a zona de risc. El joc en atac tampoc va suposar res millor. Lago Junior i Merveil amb poca intimidació, Àlex López molt aïllat i un Dani Rodríguez amb poca arribada varen calcar atacs pocs perillosos.

És molt difícil destacar alguna posició de rèdit. Només el joc de Manolo Reina va evitar una derrota més grossa. El porter va intervenir, a dos penals i a tres jugades definitives, fent intervencions de màxima dificultat. 

En definitiva és un partit per anotar totes les errades generalitzades i preparar el pròxim compromís davant el Deportivo.