El Mallorca va tornar a la Primera Divisió mantenint la bandera del compromís i de l’intensitat. A una categoria a on el talent és llei s’hauran de trobar fòrmules alternatives per tenir opcions de permanència. I al primer partit ja ha estat una demostració de dificultat que ha estat superat gràcies a una disciplina extraordinària.
La primera batalla ha estat davant un rival farcit de feina tàctica concreta. Pressió alta, sincronització i solidaritat entre tots els components de l’equip. José Luis Mendilibar no té ni pietat ni concessions dintre del seu estil de futbol. Busca la sang allà a on la pot trobar. I va llençar els seus cap el camp vermell. Però la seva possessió no va tenir ni verticalitat ni profunditat.
La resposta del Mallorca va ser replegament, pressió i contraatac. Tot això combinat amb un compromís col·lectiu que no pot faltar mai. I no va faltar. La tasca defensiva del tot l’equip és digne de menció. Els tres futbolistes per dintre varen fortificar el mig del camp. Baba va estar granític i desprès Dani Rodriguez omplí el camp de conduccions que ajudaven a la fixació de Budimir.
El zero risc a l’inici del joc vermell va ser capdal durant tot l’encontre. Desprès es varen trobar passades llargues, com alternativa per evitar la pressió, i també contraatacs amb verí. També es cert que es va encaixar un gol a pilota aturada i la victòria arribar gràcies a un gol en pròpia porta. Però allò que és inqüestionable és la victòria. Justa i ajustada al joc tirat damunt la gespa.
Aquest equip està en creixement i és necessari tenir paciència i assumir que la dificultat de cada partit serà extraordinari. Convé no menysprear la vàlua de cada punt conquerit i que aquests tres punts no canviïn la fulla de ruta del Club.
No hay comentarios:
Publicar un comentario