En cap cas era una final però sí un encontre per ajudar a canviar una dinàmica perillosa de resultats negatius. Els dos precisaven sumar per així reforçar el seu joc i també tots els aspectes mentals. I la victòria del Mallorca va ser absolutament justa i ajustada al joc tirat pels dos equips.
Vicente Moreno va tenir l’avantatge de poder preparar un únic compromís setmanal mentre que David Gallego va haver de repartir els seus esforços. Però això en futbol és relatiu i més tenint en compte la victòria a Moscou.
En qualsevol cas les hostilitats es varen cuinar a foc lent. El Mallorca omplí el seu mig del camp amb els tres futbolistes de rigor més l’esperat joc exterior. Per la seva banda l’Espanyol col.locà també tres per dintre per intentar la sorpresa per defora. Això va produir un col·lapse a la zona de mitjos que dificultà al màxim la progressió en el joc.
Els catalans intantaren avançar en possessió mentre els mallorquins ho van fer en verticalitat. Empat tècnic fins que arribà la jugada de Sastre i el gol de Budimir. D’aquí cap endavant el control vermell va ser clar i nítid. I just per això va arribar el segon gol i el tancament del resultat
El Mallorca li va deixar tenir la pilota a l’Espanyol allà on va voler i jugà a guanyador amb la seva pressió i les sortides verticals. Importantíssima victòria que arriba sense encaixar cap gol i que servirà per curar ferides i preparar amb tranquilitat el partit contra el Reial Madrid.
No hay comentarios:
Publicar un comentario