El platejament de Raymond Domenech és avorrit, previsible i poc atractiu. Com cansar veure el doble pivot defensiu per davant els dos centrals. Lass i Toulalan ja no saben que fer si el seu equip disposa de la pilota. Gairebé sempre estan malament orientats de cara al joc d'atac i a més ni es preocupen de recolzar la jugada per darrera. Increïble però cert. Quin fàstic d'equip que només espera l'error de l'adversari i no ofereix cap alternativa al joc. Quilòmetres en fan a rompre. Però quin és el sentit de tanta despesa física?. En la fase defensiva has de córrer per recuperar la pilota però una vegada que la tens has de fer alguna cosa amb criteri per poder progressar en el joc. Tothom sap que un dels punts forts de França està en els dos laterals. Evra i Sagna son bisturís al Arsenal i al United però allà participen a les dues fases del joc. A la selecció juguen massa temps a seixanta metres de la porteria contraria. Com pots fer mal així?
Espanya està demostrant que no és necessari fer un tap a la zona de mitjos ambs dos jugadors defensius. Possessió de pilota unit a una pressió generalitzada i sincronitzada, en camp contrari, demostren que també es pot destruir al contrari amb atacs llargs i posicionals. M'encanta l'estil de joc del Barça i de la selecció espanyola.
Però el Mundial és un altre cosa. Això no és una lliga i aquí un petit error et pot deixar defora. Brasil i Argentina seran rivals prou complicats, Anglaterra molt, però que molt, perillosa i desprès sempre tenim als meus amics italians. Malgrat que Itàlia no té el talent d'altres edicions a mi sempre em fan por.
Algú s'atraveix a descartar-los?
Tornarà el vell catenaccio a dominar un Mundial?
No hay comentarios:
Publicar un comentario